dissabte, 25 de juny del 2011

Què és la comunicació?

Podríem pensar que comunicar-se és parlar. Res més lluny de la realitat!

Més encertat seria dir que és entendre’s: l’emissor expressa el que vol dir i el receptor entén allò que l’emissor ha volgut dir. Això sembla una evidència. No ho és, en absolut. Molt menys al s. XXI, ja que per diversos motius l’escolta activa no és un exercici habitual, alhora que les TIC ens han proporcionat i proporcionen altres tendències.

Segons la teoria lingüística de la comunicació, aquesta conté sis elements:


Emissor, receptor, missatge, codi, canal i context.
Si en un acte de comunicació hi ha algun o diversos  elements que no coincideixen entre emissor i receptor, no serà possible la comunicació.
Intentem contestar la pregunta amb què hem començat la nostra reflexió.
Si un emissor té una idea, un pensament, un desig, un sentiment...i els vol compartir amb un receptor, per tal que es doni la comunicació, s’han de complir els següents supòsits:
-Que l’emissor sigui competent en explicar amb paraules el que té al cap, que aquestes paraules reflecteixin fidelment el que vol dir.
-Que el canal sigui adient al fet comunicatiu en qüestió (no serà igual escriure-ho en un sms, que parlar directament amb l’interlocutor.
 –Que el receptor estigui en bona disposició a escoltar, és a dir, que tingui interès per comunicar-se amb l’emissor.
-Que el codi sigui el mateix, no només han de coincidir les llengües, sinó molts altres factors en els que estiguin d’acord els interlocutors (nivell de llenguatge, cultura, edat, estatus socioeconòmic, nivell d’estudis...).
-Que el context sigui adient en el moment de la comunicació.
-I,  per suposat, que l’emissor i el receptor tinguin la voluntat de comunicar-se.
Habitualment, quan parlem de comunicació, pensem en la llengua oral o escrita. Ja sabem que la comunicació pot ser verbal i no verbal; que el codi pot ser lingüístic o representatiu.
Arribat a aquest punt, cal parlar de la tipologia humana pel que fa a la manera de percebre la realitat i de comunicar-se. Els éssers humans podem utilitzar tres vies diferents per copsar la realitat, que són: la visual, l’ auditiva i la cinètica.
És per això que en comunicar-nos hem de tenir en compte aquest tres estils.
I ara és el moment de parlar d’IMATGE I COMUNICACIÓ
L’espai IMATGE I COMUNICACIÓ, format per dues persones expertes en captar i expressar la realitat de maneres diferents, una visual i cinètica i l’altra auditiva i cinèticament, es proposa compaginar aquests dues maneres de representar la realitat per oferir a particulars, empreses, entitats... l’oportunitat de millorar la seva comunicació amb el mercat social, laboral i comercial.
IMATGE I COMUNICACIÓ  ofereix un estudi curós de les necessitats del client. Escolta el client, copsa el que vol comunicar al món i fa possible LA COMUNICACIÓ.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Merci per participa en el bloc imatgeicomunicacio.blogspot.com