L'aparador de joies esta realitzat amb tela de mosquitera. Aquest material és econòmic i proactiu ja que la seva flexibilitat em permet treballar sense cap tipus de temor, la seva superfície, és platejata amb lluentors, cosa que estilitza i defineix les formes de les joies triades per aquest, en tons verds.
Els arbres evoquen a Tim Burton dibuixant, escriptor i artista plàstic… Les seves pel•lícules fosques i surrealistes estan inspirades en l'escriptor anglès Edgar Allan Poe. Per això els arboles, cosits amb fil de coure, d'una manera tosca, intentan mostrar aquesta filosofia de foscor i ombres.
Aquest aparador i la seva interpretació, és de temporada, se situa en el dia tot sants pel que és clarament una vitrina de Tardor… Que seria la primera d'una sèrie de vitrines inspirades en Burton.
El projecte final del curs d’aparadorisme, ens ha tocat el cor i ens ha deixat amb més ganes de fer projectes grans. La tenda on vam treballar, var ser Abacus Córsega 269 Barcelona, l’espai cedit per l’entitat va ser la zona de les taquilles a l’entrada
Per entendre la filosofia de la cadena em de treballar Abacus com una cooperativa que s’ha anat consolidant com una realitat sòlida en l’àmbit empresarial català i s'ha convertit en un altaveu de valors per al desenvolupament cultural i social del nostre país.
Per aquest motiu per Abacus, era molt important que l’Atrezzo no tingues reminiscències religioses, ni típic, tòpiques nadalenques.
La Mar i Jo treballam a la taquilla
Això ens va portar, ha extrapolar el tema d’hivern a temes simples com ara: estels, bufandes, esquís, trineus i arbres de Nadal.
Al principi el tema de simplifica ens va costar una mica, jo i la Mar teníem una certa tendència a busca analogies amb contes nadalencs com: Contes abans de nada, Narnia etc… Finalment extrapolant al tema es va simplificar en trineus, ens vam adonar que el grup de la Marta i la Cris també pensaven en fer això, ens vam posar a treballar juntes en els trineus i desprès vam treballar les vitrines per separat.
Em vaig sentir molt be, perquè quan vaig necessita nous materials per que la nostre vitrina quedes rodona, el grup ens va deixa esquis, estels, arbres i tot el que els hi vam demanar. Gracies a tots
No sabíem que en el programa de bcn activa, el projecte, estava ambientat en elements d'atrezzo per a una òptica.
Així que vam posar en comú els nostres elements perquè l'aparador, es conjugués en un sol tema, jo vaig posar el meu cavallet de mar i Marta Martínez el seu pop (Chtulu), entre les dues vam fer la resta de l'aparador desenvolupant un cranc d'escuma eva que es va convertir en un suport útil per a les ulleres i al seu torn s'integraven tots els elements en un sol espai.
El conjunt s’aguanta en una estructura de cartró ploma, mitjançant la tècnica del encaix que forma l’esquelet de l’aparador i que permet construir les parets. Aquesta mateixa estructura simètrica es la que dona sentit a un aparador tancat.
Identificació
Aparador inspirat en el diseñador Jordi Labanda la seva obra, de traç suntuoso i sempre en gouache sobre paper, es distingeix per reflectir personatges i ambients d'una contemporaneïtat clàssica, aportant un nou concepte de modernitat.
El seu punt de vista sobre conductes socials, disseny, moda arquitectura, art i relacions humanes, de vegades irònic, de vegades fotogràfic, reflecteix una profunda anàlisi social i estètic del tema representat. Labanda és un dels màxims responsables que la il·lustració hagi adquirit un paper determinant en la comunicació i la moda en els últims anys.
Composició
La dona esta construïda a partir d’una estructura de cartró ploma, la falda es l’únic element amb volum, a partir d’un tub ondulat i buits estratègics, coberts amb el paper de seda. Generant un triangle que ocupa tot l’aparador.
La imatge dels pots de pintura s’estructuren entorn a un eix horitzontal, en dues línees paral·leles però a diferents alçades, per genera dinamisme y no dona la sensació d’un horitzó calmat.
Les formes es basen en la línea corba y el cercle, es una composició predominantment orgàniques con són les formes de Jordi Labanda.
Circuit que fan els ulls:
Els ulls fan un circuit rodo, comença per la model de la dreta, continua horitzontalment pels bots de pintura, baixa per les gotes de pintura i retorna per la cua del vestit
Punt focal:
El punt que crida més la atenció, són els pots de la dreta, perquè generen tensió en l’espectador ja que espera que la gota caigui.
Color:
Els color predominants són el vermell, el lila y el verd, el aparador crear un acord cromàtic que produeix en l’espectador un sentiment d’equilibri i dissonància.
Llum:
Il·luminació oculta: també anomenada il·luminació indirecta. Amb espots empotrables.
Llum puntual o concentrada: Un raig de llum dirigit a la model. No afecta la il·luminació general. S'aconsegueix amb dicroics, els quals poden anar també en riells o estar ocults.
Fotos realizades per PATO ZEPEDA company i amic que embelleix el meu treball.
